Estirem les cames, que el temps no dóna per a més. I una mica d’història del Refugi.

Ahir vam poder gaudir d’una altra sortida des del nostre Refugi de la UEC de Caro, acompanyats pel guarda.

Bé un servidor no va poder estar a primera hora degut a un curs exprés però em vaig trobar amb aquest grup de valents a meitat sortida, així que los hi dedico aquestes petites paraules i el que em van contar que van fer després d’un esmorzar copiós, amb ous ferrats inclosos!!!! Bandarres!!!!

Lo dit, després de no voler arrancar i descobrir, els valents que van pujar per fer la ruta plantejada aquest dissabte, amb cova Terrera i Gerret com a màxims exponents, l’excusa: fa fred i neva…… queeeeeeee fort!!!!

Es van disposar a baixar al Restaurant Pous de les Neus on van gaudir d’un gran esmorzar, fotos de les quals no s’han atrevit a enviar-me-les per temor a possibles represàlies meves!!!!jijij

Així es plantaven a les 11h del matí, amb la panxa ben plena i poc los hi feia falta per rodolar!!! Em truquen i em diuen que arranquen cap al Mascar, jo els hi dic que en mitja hora estic allí d’alt, ja he acabat el curs, i els vinc a veure i continuar amb la ruta, però la meva sorpresa és: arribo i aparco el cotxe i em diuen que ja tornen…..mareta meua….. lo vermut los crida i no poden evitar-ho!!!!

Bé, em poso a caminar i baixant pel GR, em creuo per la pista de Sabaters i gaudint d’un paisatge nevat i amb un fort vent, prompte em trobo amb ells.

La meva sorpresa és veure que estan de Setmana Santa!!!! Quines 2 vestes!!!! Bé, no sé si són vestes o mecànics, ja que al nevar a lo millor havien patinat i lo cautxú no agafava suficient!!!!jiji

Continuem per la pista, tot i que prompte agafem el corriol que ens portarà al GR i arribarem al Refugi nostre, on vam fer una petita visita a una roca que hi ha al darrera i sense pensar-ho vam poder gaudir d’un poc d’història de la nostra entitat.

Aquest roc, abans d’haver-hi el Refugi construït, la gent tenia el seu lloc propi per tal de plantar la tenda i passar-hi la nit o el temps que hi pujaven per gaudir del nostre estimat Port. Aquesta en concret, era del senyor Montserrat, datada del 1966.

Moltes gràcies Àngel per l’explicació i la fotografia corresponent!!!!

Ara ja tocava tornar-nos a refugiar i gaudir d’un bon dinaret com sempre al refugi, amb calçots, una salsa genial i que algun que altre va abusar i no deixava que li suquessin la seva!!!! Salxixa, baldana…..

Sort que es veu que entre tots vam cremar 500 calories!!!!jajajaja

Fotos de Rafinya

Algunes fotos més: