Estirem les cames, que el temps no dóna per a més. I una mica d’història del Refugi.

Neu i més neu acompanya una brisa Portenya

 3 febrero 2019 per Jaume

Ahir vam poder gaudir d’una altra sortida des del nostre Refugi de la UEC de Caro, acompanyats pel guarda.

Bé un servidor no va poder estar a primera hora degut a un curs exprés però em vaig trobar amb aquest grup de valents a meitat sortida, així que los hi dedico aquestes petites paraules i el que em van contar que van fer després d’un esmorzar copiós, amb ous ferrats inclosos!!!! Bandarres!!!!

Lo dit, després de no voler arrancar i descobrir, els valents que van pujar per fer la ruta plantejada aquest dissabte, amb cova Terrera i Gerret com a màxims exponents, l’excusa: fa fred i neva…… queeeeeeee fort!!!!

Es van disposar a baixar al Restaurant Pous de les Neus on van gaudir d’un gran esmorzar, fotos de les quals no s’han atrevit a enviar-me-les per temor a possibles represàlies meves!!!!jijij

Així es plantaven a les 11h del matí, amb la panxa ben plena i poc los hi feia falta per rodolar!!! Em truquen i em diuen que arranquen cap al Mascar, jo els hi dic que en mitja hora estic allí d’alt, ja he acabat el curs, i els vinc a veure i continuar amb la ruta, però la meva sorpresa és: arribo i aparco el cotxe i em diuen que ja tornen…..mareta meua….. lo vermut los crida i no poden evitar-ho!!!!

Bé, em poso a caminar i baixant pel GR, em creuo per la pista de Sabaters i gaudint d’un paisatge nevat i amb un fort vent, prompte em trobo amb ells.

La meva sorpresa és veure que estan de Setmana Santa!!!! Quines 2 vestes!!!! Bé, no sé si són vestes o mecànics, ja que al nevar a lo millor havien patinat i lo cautxú no agafava suficient!!!!jiji

Continuem per la pista, tot i que prompte agafem el corriol que ens portarà al GR i arribarem al Refugi nostre, on vam fer una petita visita a una roca que hi ha al darrera i sense pensar-ho vam poder gaudir d’un poc d’història de la nostra entitat.

Aquest roc, abans d’haver-hi el Refugi construït, la gent tenia el seu lloc propi per tal de plantar la tenda i passar-hi la nit o el temps que hi pujaven per gaudir del nostre estimat Port. Aquesta en concret, era del senyor Montserrat, datada del 1966.

Moltes gràcies Àngel per l’explicació i la fotografia corresponent!!!!

Ara ja tocava tornar-nos a refugiar i gaudir d’un bon dinaret com sempre al refugi, amb calçots, una salsa genial i que algun que altre va abusar i no deixava que li suquessin la seva!!!! Salxixa, baldana…..

Sort que es veu que entre tots vam cremar 500 calories!!!!jajajaja

Fotos de Rafinya

Algunes fotos més:

Publicat el: | Noticies