+34 681 011 577 refugiueccaro@gmail.com

Los portenyos d’aBTTura

El dissabte tocava quedada BTT al Refugi de la UEC de Caro, així a les 9h reunits al refugi i amb el cafè i el coc ràpid recent tret del forn, ens disposem a posar les bicicletes als cotxes i anar direcció la pista que ens deixarà prop de la Font del Ginebre. Xarrant xarrant els del primer cotxe, ens saltem el “pàrquing” i al final aparquem un poc més amunt. Som del que no hi ha….. Ara toca treure les bicicletes i posar-nos en marxa, fa fresqueta però no fa vent i pareix que el dia anirà a millor. Ens posem direcció al Mas de l’Amat, un lloc increïble, amb la caseta molt ben arreglada i una basseta al costat i on unes cabres ens cautiven amb uns salts per les roques i amb un cabirol anant darrera de la mare flueix per aquella roca com si res.

Després d’unes quantes fotos, procedim amb el trajecte i baixem a la bassa de sota, gelada i on posem la bicicleta per fer la prova si la capa és molt gran o no, gairebé se’ns congela!!!! Quin desastre!!!! Vinga movemos que fa fred i no arribarem ni demà a dinar!!!!

Agafem les bicicletes i continuem amb el trajecte, ara toca pista i de seguit agafem el GR7, on passem per la Font del Bassiol i sortim a la pista que ens portarà al cim del Negrell i on aprofitarem i esmorzarem un poc, alhora que prenem el Sol i gaudim de les vistes que el dia ens presta i la tranquil·litat que s’hi respira.

Després de 3 dies ens decidim a arrancar!!!! Quin esmorzar més llarg!!!! Però es que quin dia espectacular i quin caloret amb el solet més bo, no ens mouríem però hem de continuar.

Així, baixem per la pista i de cop agafem un corriol, al principi net, però que s’embruta i que ens fa anar més temps a baix de la bici que d’alt, degut als boixos i la vegetació espessa que hi ha. Toca grimpar i carregar les bicicletes al coll per primera vegada, i també fem cadena hi tot!!! Quina passada!!!! Tornem a sortir a la pista, aquesta amb molts tobogans, i amb una zona on segurament estan repoblant amb arbres autòctons i protegits per així tenir una biodiversitat increïble. També veiem que fan tasques de neteja del sotabosc i bosc com a protecció de la nostra casa, els Ports.

Prosseguim per la pista, on ens topem amb Pinar Pla, indret on els pins tant ben col·locats et deixen garratibat. Aquí sí, unes fotografies mentre pedalem que ja anem prou retardats.

Reprenem la ruta, i després d’alguna que altra “discussió” (anem a dinar ja, no anem) ens decidim a enfilar-nos de cara les Solanes del Prat de Rubera per la pista i després de passar el Corral Urquizu on ens fem unes fotografies, agafem el sender que ens porta a la mateixa Casa forestal Xalet del Rei. Allí juguem amb el cap de cabra, on el substituïm per algun del grup, ja que l’han deixat mort del tute que li estan pegant!!!!

Vinga, continuem i ara resseguim el Barranc de la Coscollosa, on tornem a fer una segona cadena per superar aquesta “ferrata”, els elèctrics els hi costa una mica més!!!! Ja va bé que es cansin alguna vegada los bandidos!!!!! Prosseguim pel barranc i a mesura que avancem el gel es deixa beure més i millor, fins hi tot hi ha dues columnes molt ben fetes i que ens em de fotografiar com a xiquets menuts, també davant el barranc està gelat i ens posem a sobre, tot i que algun animal gairebé ens fa caure degut a les roques que va tirant i trenca el gel, tot i que un servidor es queda tant tranquil i immutable allí sobre, com si no passes res, quina sang freda o més ben dit inconscient!!!!

Seguim i arribem al Teix de la Coscollosa, on també ens em de fer la foto, bueno, l’àlbum, com a cada lloc que parem…..jajajja

Arribem una altra vegada al barranc, on aquí hem de tornar a carregar la bici al coll i saltar les nombroses pedres que hi ha, i arribar fins l’encreuament amb la Font del Teix, on vaig a veure-la i fotografiar mentre els altres han anat tirant cap al cotxe. També aprofito per veure els bassis enormes que hi ha i l’indret tant bonic, malauradament, la bateria del mòbil té fred i sols em deixa fer un parell de fotografies……

Em poso mans a l’obra i direcció als cotxes, on la bèstia de les bèsties, la màquina de les màquines, i sense anar electrificat (tot i ho poso en dubte) em ve de cara i em diu que ha punxat. Ens esperem al sortint del corriol i en 5 minuts tenim als cotxes recollint-nos. Després d’uns estiraments al costat del tub d’escapament, mira que no hi ha lloc, refem la pista cap al refugi on ens espera un dinar apustuflant!!!!! Comencem la temporada de la bicicleta de muntanya i del calçot!!!! A part, carn rostida, carxofes i fesols que estan de muerte!!!!! Gairebé se’ns ajunta amb el sopar però salvem una de les menjades fent un dinar-berenar fantàstic i què dir de la companyia???? Moltes gràcies al guarda i als portenys per compartir un dia tant fantàstic i d’entitat!!!!

Galeria