L’entorn del Refugi

El nostre/vostre Refugi. Desde el 1966.

Avui us ensenyem les fotos dels voltants del Refugi. Aquí hi podreu acampar, podreu jugar, llegir un llibre, relaxar-vos…

Part de dalt del Refugi.

A aquesta zona no es pot accedir amb el cotxe, però és la més tranquil.la i aïllada.

Les millors parcel.les del Refugi.

Parking.

Hi ha capacitat d’uns 10 cotxes al costat del refugi.

Zona d’acampada al camí d’accés al refugi.

A tot el camí privat d’accés al refugi hi tenim acondicionats diferents entrades per accedir amb el cotxe per poder-hi posar la tenda.

Indicacions GR-7

I sí… som uns privilegiats… per davant del Refugi ens passa l’espectacular GR-7. Fins a Fredes ens pot costar sobre les 5-6 hores i fins Paüls aproximadament el mateix.

GR-7 direcció a Paüls.

GR-7 direcció a Fredes.

Estirem les cames, que el temps no dóna per a més. I una mica d’història del Refugi.

Neu i més neu acompanya una brisa Portenya

 3 febrero 2019 per Jaume

Ahir vam poder gaudir d’una altra sortida des del nostre Refugi de la UEC de Caro, acompanyats pel guarda.

Bé un servidor no va poder estar a primera hora degut a un curs exprés però em vaig trobar amb aquest grup de valents a meitat sortida, així que los hi dedico aquestes petites paraules i el que em van contar que van fer després d’un esmorzar copiós, amb ous ferrats inclosos!!!! Bandarres!!!!

Lo dit, després de no voler arrancar i descobrir, els valents que van pujar per fer la ruta plantejada aquest dissabte, amb cova Terrera i Gerret com a màxims exponents, l’excusa: fa fred i neva…… queeeeeeee fort!!!!

Es van disposar a baixar al Restaurant Pous de les Neus on van gaudir d’un gran esmorzar, fotos de les quals no s’han atrevit a enviar-me-les per temor a possibles represàlies meves!!!!jijij

Així es plantaven a les 11h del matí, amb la panxa ben plena i poc los hi feia falta per rodolar!!! Em truquen i em diuen que arranquen cap al Mascar, jo els hi dic que en mitja hora estic allí d’alt, ja he acabat el curs, i els vinc a veure i continuar amb la ruta, però la meva sorpresa és: arribo i aparco el cotxe i em diuen que ja tornen…..mareta meua….. lo vermut los crida i no poden evitar-ho!!!!

Bé, em poso a caminar i baixant pel GR, em creuo per la pista de Sabaters i gaudint d’un paisatge nevat i amb un fort vent, prompte em trobo amb ells.

La meva sorpresa és veure que estan de Setmana Santa!!!! Quines 2 vestes!!!! Bé, no sé si són vestes o mecànics, ja que al nevar a lo millor havien patinat i lo cautxú no agafava suficient!!!!jiji

Continuem per la pista, tot i que prompte agafem el corriol que ens portarà al GR i arribarem al Refugi nostre, on vam fer una petita visita a una roca que hi ha al darrera i sense pensar-ho vam poder gaudir d’un poc d’història de la nostra entitat.

Aquest roc, abans d’haver-hi el Refugi construït, la gent tenia el seu lloc propi per tal de plantar la tenda i passar-hi la nit o el temps que hi pujaven per gaudir del nostre estimat Port. Aquesta en concret, era del senyor Montserrat, datada del 1966.

Moltes gràcies Àngel per l’explicació i la fotografia corresponent!!!!

Ara ja tocava tornar-nos a refugiar i gaudir d’un bon dinaret com sempre al refugi, amb calçots, una salsa genial i que algun que altre va abusar i no deixava que li suquessin la seva!!!! Salxixa, baldana…..

Sort que es veu que entre tots vam cremar 500 calories!!!!jajajaja

Fotos de Rafinya

Algunes fotos més:

Dissabte dia 2 de febrer: SORTIDA REFUGI UEC CARO

RUTA TERRITORI PANXAMPLA: REFUGI – FONT DEL MASCAR – COVA TERRERA – COVA GERRET – REFUGI
  • Hora: 9:00h.
  • Lloc: Refugi de la UEC al Caro.
  • Aliments: Esmorzar.
  • Durada: 4 – 5 hores.
  • Dificultat: Moderada.
  • Distancia: 9 km.
  • Desnivell: 298 m.
  • Material: Frontal.
  • Dirigida per:  Josep 681011577 (Guarda Refugi)

LOS PORTENYOS D’ABTTURA

Los portenyos d’aBTTura

El dissabte tocava quedada BTT al Refugi de la UEC de Caro, així a les 9h reunits al refugi i amb el cafè i el coc ràpid recent tret del forn, ens disposem a posar les bicicletes als cotxes i anar direcció la pista que ens deixarà prop de la Font del Ginebre. Xarrant xarrant els del primer cotxe, ens saltem el “pàrquing” i al final aparquem un poc més amunt. Som del que no hi ha….. Ara toca treure les bicicletes i posar-nos en marxa, fa fresqueta però no fa vent i pareix que el dia anirà a millor. Ens posem direcció al Mas de l’Amat, un lloc increïble, amb la caseta molt ben arreglada i una basseta al costat i on unes cabres ens cautiven amb uns salts per les roques i amb un cabirol anant darrera de la mare flueix per aquella roca com si res.

Després d’unes quantes fotos, procedim amb el trajecte i baixem a la bassa de sota, gelada i on posem la bicicleta per fer la prova si la capa és molt gran o no, gairebé se’ns congela!!!! Quin desastre!!!! Vinga movemos que fa fred i no arribarem ni demà a dinar!!!!

Agafem les bicicletes i continuem amb el trajecte, ara toca pista i de seguit agafem el GR7, on passem per la Font del Bassiol i sortim a la pista que ens portarà al cim del Negrell i on aprofitarem i esmorzarem un poc, alhora que prenem el Sol i gaudim de les vistes que el dia ens presta i la tranquil·litat que s’hi respira.

Després de 3 dies ens decidim a arrancar!!!! Quin esmorzar més llarg!!!! Però es que quin dia espectacular i quin caloret amb el solet més bo, no ens mouríem però hem de continuar.

Així, baixem per la pista i de cop agafem un corriol, al principi net, però que s’embruta i que ens fa anar més temps a baix de la bici que d’alt, degut als boixos i la vegetació espessa que hi ha. Toca grimpar i carregar les bicicletes al coll per primera vegada, i també fem cadena hi tot!!! Quina passada!!!! Tornem a sortir a la pista, aquesta amb molts tobogans, i amb una zona on segurament estan repoblant amb arbres autòctons i protegits per així tenir una biodiversitat increïble. També veiem que fan tasques de neteja del sotabosc i bosc com a protecció de la nostra casa, els Ports.

Prosseguim per la pista, on ens topem amb Pinar Pla, indret on els pins tant ben col·locats et deixen garratibat. Aquí sí, unes fotografies mentre pedalem que ja anem prou retardats.

Reprenem la ruta, i després d’alguna que altra “discussió” (anem a dinar ja, no anem) ens decidim a enfilar-nos de cara les Solanes del Prat de Rubera per la pista i després de passar el Corral Urquizu on ens fem unes fotografies, agafem el sender que ens porta a la mateixa Casa forestal Xalet del Rei. Allí juguem amb el cap de cabra, on el substituïm per algun del grup, ja que l’han deixat mort del tute que li estan pegant!!!!

Vinga, continuem i ara resseguim el Barranc de la Coscollosa, on tornem a fer una segona cadena per superar aquesta “ferrata”, els elèctrics els hi costa una mica més!!!! Ja va bé que es cansin alguna vegada los bandidos!!!!! Prosseguim pel barranc i a mesura que avancem el gel es deixa beure més i millor, fins hi tot hi ha dues columnes molt ben fetes i que ens em de fotografiar com a xiquets menuts, també davant el barranc està gelat i ens posem a sobre, tot i que algun animal gairebé ens fa caure degut a les roques que va tirant i trenca el gel, tot i que un servidor es queda tant tranquil i immutable allí sobre, com si no passes res, quina sang freda o més ben dit inconscient!!!!

Seguim i arribem al Teix de la Coscollosa, on també ens em de fer la foto, bueno, l’àlbum, com a cada lloc que parem…..jajajja

Arribem una altra vegada al barranc, on aquí hem de tornar a carregar la bici al coll i saltar les nombroses pedres que hi ha, i arribar fins l’encreuament amb la Font del Teix, on vaig a veure-la i fotografiar mentre els altres han anat tirant cap al cotxe. També aprofito per veure els bassis enormes que hi ha i l’indret tant bonic, malauradament, la bateria del mòbil té fred i sols em deixa fer un parell de fotografies……

Em poso mans a l’obra i direcció als cotxes, on la bèstia de les bèsties, la màquina de les màquines, i sense anar electrificat (tot i ho poso en dubte) em ve de cara i em diu que ha punxat. Ens esperem al sortint del corriol i en 5 minuts tenim als cotxes recollint-nos. Després d’uns estiraments al costat del tub d’escapament, mira que no hi ha lloc, refem la pista cap al refugi on ens espera un dinar apustuflant!!!!! Comencem la temporada de la bicicleta de muntanya i del calçot!!!! A part, carn rostida, carxofes i fesols que estan de muerte!!!!! Gairebé se’ns ajunta amb el sopar però salvem una de les menjades fent un dinar-berenar fantàstic i què dir de la companyia???? Moltes gràcies al guarda i als portenys per compartir un dia tant fantàstic i d’entitat!!!!

Galeria