





Desde el Refugi Caro UEC us recomanem de venir a descobrir els raconets dels voltants del Refugi, mitjançant un circuit d’orientació. Des del Refugi us proporcionarem el MAPA on s’indiquen els punts que s’han de trobar, fiant-nos de la intuició de cadascun o també assessorats pels guardes del Refugi . De moment disposem de 16 punts en el quals tots tenen una història i són de una bellesa que ens fascina.
Tenim un CIRCUIT INFANTIL i un CIRCUIT PER CAMINADORS ADULTS.
Els tracks al Wikiloc els trobaràs més avall.
Podeu realitzar el circuit en un dia, o durant el fi de setmana.
Llocs on imaginar com podia de ser de dur els treballs…
Als Ports n’hi ha moltíssimes, i encara algún iaio ens recorda com fa 80 anys pasturaven els ramats de cabres i cultivaven les patates i ferratge.
Abans d’existir el refugi l’any 1956 durant l’estiu ja es feien campaments.
Els Ports és una zona repleta de coves i avencs, de profunditats i grandaria diferents, on la espeleologia ens deixa descobrir les seves entranyes.
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/mont-caro-territori-panxampla-circuit-infantil-35367215
Avui dimarts, fa un dia espectacular, que no sembla que sigui hivern, solet boníssim i una mica de fresqueta, però poca. Vam quedar Jaume i Jo per grabar en gps la ruta que ens feia falta del Territori Panxampla (13 rutes circulars desde el refugi uec caro) la nº 12, a priori sobre els 30 kms de recorregut i uns 1400 de desnivell positiu, això és el que haviem calculat en principi.
Fa un parell de mesos que no sé perquè m’està respectant molt el genoll esquerre, fa molt de temps que no em permitía caminar en regularitat, passava 1 mes bastant bé i de cop i volta, líquid al genoll i a no poder fer res. Això em comportava que la musculació no estés mai bé, pujant i baixant i es retroalimentava per a mal, clar… Ara sembla que hagi canviat, prenc una pastilleta cada cop que vol sortir el líquid i així puc fotre-li canya a la cameta… Després de la explicació de la meva salut, jijjiji, anem per faena…
Arranquem ara sí pel GR-7 direcció a Paüls, xino-xano, costa amunt caminant a ritme de Jaume, que em costa de seguir, i costa avall i planet anem trotant un poquet. Avui estreno sabates de trail i la veritat que en la amortiguació estic notant que el genoll no es queixa tant. Fem la primera pujada a Llinars i surten les primeres esbufades, vaya jabalí estic fet, però aguantant. Després de passar per la mola de Catí seguim cap al coll de carabasses…
A la dreta baixariem cap al Toscà i agafem l’esquerra que ens portarà cap al refugi de Clotes, cedit al nostre clut UEC Tortosa #uectortosa per fer el manteniment i vigilància.
Molt malament de part de la gent que van fer foc al carrer i deixant-ho d’aquesta manera, la setmana que ve tornarem a arreglar una mica la zona. A part també una bossa ben gran de brossa a dins al refugi, si es pot pujar la motxilla amb menjar i beure alhora de baixar ja no pesa tant, així que costa poc portar-ho cap a casa un altre cop, però bueno sempre hi ha gent per a tot.
Feia poc vent per tot arreu, però les rases són les rases… i feia bastant de vent i un fred de coquets, no sé d’on sortia però en feia molt. Arribant al Mas del Maraco ja hi trobem les vaques braves però nosaltres girem a l’esquerra iniciant el barranc del Carrer Ample. Ens trobem una de les moltes coves que s’amagava Panxampla.
Una de les zones boniques del Port. ÉS un espectacle passar-hi, val molt la pena, i sí, com diu Rafel, val la pena fer-lo de pujada, així no et perds cap detall.
Estem més d’una hora per arribar al final del barranc, roques, roquetes, còduls, de tot pel barranc, l’acabo ja en ganes, se’m fa una mica pesat tants saltets, jijijji i arribem a la Marbrera.
Cinc minutets per pista i arribem a l’Àrea recreativa de la Franqueta, una zona molt bonica, per picnic, per inicial els estrets d’Arnes, o tirar amunt per la pista en direcció a Terranyes que és el que fem nosaltres.
Tenim 6 o 7 kms. de pista fins als dos arbres… Pi Ramut i el Pi Pimpoll.
Estem a uns 900 metros de desnivell sobre el mar, i hem de arribar fins els 1300 de Terranyes. Emprenem sender amunt, en ganes, esforçant-mos a tope, portem prop de 25 kms de ruta. Jaume ni menja ni beu casi res, en canvi jo no paro, 2 bocadillets, 3 barretes de choco, fruita de Jaume, fruita seca de Jaume, pastilles de isostar de Jaume, casi li acabo tota la despensa, no puc parar de menjar i beure, el cos, meu demana…
Després de veure un ramat de Cabra Hispànica, boniques com sempre, emprenem la baixada en direcció Casserres. Per tirar directe cap al Refugi és el millor camí i més curt. Passem per davant del Pi de Casserres.
Pujant metros i baixant-ne uns quants més passem per la cantera del Gall, sender cap a dreta, no, pos cap a l’esquerra, pos tampoc… al final el trobem, les cames meues ja no están per a massa distracció, però van aguantant. Desde dalt de la Mola de Catí emprenem baixada dureta cap a la font del Mascar, un clàssic de tota la vida per anar a refrescar-mos i un bon traguet d’aigua. Ara síiii, GR-7, 400 metros de pujada i ja estem al Refugi, deu ni do, ostres, sembla que sigui més llarg de lo habitual, i finalment al Refu, quina alegria, una abraçada ben forta al guapet de Jaume, i ara sí, ruta Territori Panxampla, ruta nº 12 finalitzada, enregistrada pel gps de Jaume 37 kms i 1.717 metros de desnivell positiu, en 7:17 hores. Content no, lo següent, i em duraria uns dies, jijiji… HTML personalitzat
Aquest bloc té contingut no vàlid o inesperat.ResolConverteix a HTML
Powered by Wikiloc
Va ser un dilluns, un dilluns de festa per mi. Sabeu que treballo o faig vore que treballo a dalt als Ports, i quan ve el dia de festa no hi ha res que m’agrade més que pujar un altre cop als Ports. Suposo que a molts dels que podeu llegir este blog us passaría el mateix, i sí… m’encanta, estic enamorat dels meus fills, de Montse, de la meva familia i sobretot del nostre Port (Els Ports) i cada día més.Desde el refugi estem montant un producte de diverses rutes anomenades en conjunt “Territori Panxampla”, ens fan falta el track de tres de les 13 recomanades, totes en inici i final desde el Refugi Uec Caro.
Avui anem a fer el track de la número 6, que puja pel coll del Vicari, passa per roca Comptadora, cova Ebre, portella de Caro, bassis de Caro i tornar cap al refugi. M’acompanya a la sortida els amics de València, Lluís i Patricia, una parella muntanyera 100%, una passada de bona gent, un plaer compartir senderes en ells… i lo meu amic Aldo que li estar agradant molt caminar i espero que ho segueixque fent molts anys.
La primera foto la fem al forn de pega de la Pimpollada. Als Ports n’hi han uns quants de restaurats, et transporten al passat i de com es guanyaven la vida ja fa uns anys els habitants dels Ports. En uns quants minuts de baixada arribem als Bassis de Caro, en un raconet preciós.
Emprenem la marxa els 4 en busca de la Roca Comptadora, lloc on el nostre iaio ens deia que passaven el ramat d’obelles per allí per poder comptar els caps de bestiar, quan passes per allí t’imagines la imatge… és un moment únic.
Després de les fotos a la roca ens dirigim cap a cova Ebre, però ja fa una estona que veig que no tenim prou temps per acabar la ruta. Els kms eren els correctes però potser per les ganes de que vinguessin tant el Lluís com la Patricia els havia comentat que la ruta era de 4 horetes i poc a poc veia que en serien 6 o 7. Així que planejo un plan B, ja que ells i Aldo havien de estar pronte a casa.
Al encreuament de Pallers-Fredes-cova Ebre-Roca Comptadora ens despedim,i després d’unes fortes abraçades ells s’enfilen cap a Pallers per anar cap al cotxe i jo continuo la marxa cap a cova Ebre. Tardo una mica en arribar-hi… i un cop allí em quedo maravillat de lo bonica i espectacar que és, tant la cova com tot el paissatge que es veu tant desde dins com de fora.
Aquí em faig el bocadillet d’atún que portava la Patricia, menos mal, perquè la meva previsió havia segut curta i em quedaria sense menjar per poder acabar bé la ruta. Continuo per un sender que havia deixat abans de la cova i començo a tirar avall cap al barranc de cova Pintada… un sender nou per a mi, on veig que les marques i el sender no es veuen gens bé. Baixo uns quants metres i després de veure com anava la cosa, paro a menjar unes mandarines , trec el mapa, em poso a mirar per on havia de passar i la meva desició es pegar mitja volta i no arriscar.
Eren les dos de la tarde i havia de crusar tots estos barrancs que es veuen més avall i passar cap a l’altra banda sense tenir ni sender segur, ni track, ni marques, i no anava preparat per a que se’m fes de nit per aquesta zona. Diuen que val més una retirada a temps que una batalla perduda. I ara que estic a casa veig que vaig pendre la desició correcta, hi ha temps i dies, la muntanya no es mou del lloc. La setmana que bé track de la ruta n 6 del Territori Panxampla estarà fet.
Els 3 trail runners de la casa… Jaume, Rafel i Sergi, s’aventuren sols a fer el recorregut de la ruta n. 11 del Territori Panxampla. Sabiem que eren prop de 30 kms i en prou desnivell, finalment 28,85 km Sí …. 1.258 amunt, m 1.299 top altura ruta , m 1.258 avall, m 643 altura mínima al riu ulldemó, per això li posem el nivell com a difícil. Fent la ruta modo “CACO” els va costar 5’20 m, caminant us podeu imaginar que podrien ser prop de 9 horetes, casi res… Aquí els tres disposats a suar la camiseta per uns colors… els de la UEC… Sortida del refugi sobre les 9.30H. en direcció al Mas del Lino, del amic Josep Calau, allí segur que cauen algunes fotos i paradeta per menjar algo, eren les 11 i ja ens envien les primeres fotos… la enclusa i el bocadillet al mas.
I el bocadillet o la barreta , que estos CACOS s’alimenten fatal.. al Mas del Lino
Vaaaa que anem cap avall al riu Ulldemó… sendereta divertida i quan arriben al riu se’l troben ben plenet d’aigua, tenen un fart per poder avançar en direcció a les puntes del polit… aquí les fotos, difícil durant l’any de trobar-lo en tanta aigua
Al riu ve lo catxondeo Padre… Jaume amunt , Jaume avall… Sergi amunt, Sergi avall… i Rafel pos lo mateix. No van haber ous de trobar la pujada a les puntes del Polit, i això que portaven lo track, tot just per a este tram, però ningú el portava descarregat, ji.ji.ji.ji… vaya trio. Hi havia tanta aigua que el sender de pujada s’esborrava entre el soroll de l’aigua i els peus gelats. Però la semana següent la va repetir Rafel i el nivell de l’aigua ja havia baixat i va ser molt senzill de trobar.
Tot això abans de arribar a les gúbies del Regatxol i enfilant-se amunt cap al barranc de les puntes del Polit.
Ja de tornada cap al refugi, tant un dia com l’altre tots corrent com a descondenats perquè els havia enviat una foto del dinar…I sí… van tardar molt poc en arribar.
El Territori Panxampla sortint desde el Refugi UEC Caro té molt de futur i tot gràcies als companys, més que amics i familia de la UEC. Moltíssimes gràcies a tots, sou uns cracks, espero que junts disfrutem molts anys de la nostra terra i de la nostra familia (UEC Tortosa)
Entrada: Josep Estrada, guarda del refugi.
Fotos: Jaume, Rafel, Sergi.