El passat mes d’Octubre vam iniciar les reformes de les habitacions del Refugi Caro UEC. Unes reformes que feien molta falta i que el proper dia 7 de desembre podrem començar a gaudir. #elsports
En esta foto al Refugi Caro Uec tenim com estan quedant dos de les 5 habitacions. Durant la covid les habitacions del Refugi Caro UEC s’utilitzen individualitzades cadascuna per un sol grup. Així que si tenim una reserva de 4 persones, estes 4 dormiran soles en una habitació, encara que l’habitació sigue per 8 o 10 pax.
Vam començar en les portes, del Refugi Caro UEC donant un canvi molt gran amb especialistes del club, el UEC Tortosa. (Jordi, Ian, Moisès, Gina)
La pintura i els panels del Refugi Caro UEC han anat donant forma al estil que Enric Alado ens havia recomanat.
El terra laminat del Refugi Caro UEC en tot el pis de les habitacions ha quedat molt bé, gràcies al Aleix.
Gràcies a Cantero també hem revestit les parets del refugi lliure del Refugi Caro UEC i properament l’interior també es quedarà arreglat per albergar a grups amb gossos. (un projecte per poder allotjar als gossets de la casa)
Primer en Vicente, també en Jordi, Moisès, Gina, Jordi, Ian i después en Aleix, Joel i Jesús hem contruït nosaltres mateix les estructures de les lliteres del Refugi Caro UEC, aon primer semblava una cosa bastant complicada però amb la experiència adquirida durant una setmana ja ens sortien com a xurros.
Per poder reservar, enviar whattsapp al 681011577. I moltíssimes gràcies a tots per la gran ajuda, sense tots ells no ho haguéssim pogut aconseguir.
ÀREA DE LLEURE DE LA FOU –REFUGICAROUEC – ÀREA DE LLEURE DE LA FOU
Acabem l’any 2019 amb una circular molt bonica,
espectacular, 2 canals de pujada prou
complicades i unes vistes impressionants.
Es tracta d’una ruta de dos dies, fent nit al Refugi Caro
UEC, sortint de l’Àrea de lleure de la Fou, passant per la part més oriental i
al sud del Parc Natural dels Ports.
Els temps empleat en les dos jornades són els reals , i els
vaig fer anant sol. Si la voleu seguir mireu bé el vostre ritme mitjà i dels
vostres acompanyants. A la segona jornada a la pujada de les dos canals es pot
complicar l’horari, encara que seguint el track suposo que us serà més fàcil
que a mi. Hi han grimpades que si hi aneu amb gent que no està acostumada se us
pot complicar bastant.
Les dades de les 2 jornades són les següents:
1a jornada.
Distància: 22,57
kms
Desnivell positiu 1.445
metres
Desnivell negatiu 919
metres
Dificultat moderada
Temps total 6
hores (5 h. caminant)
(Càlcul de 1 persona
5 kms x hora + 400 metres desnivell x hora. ):2 el temps
més baix dels dos. Aprox.
(Càlcul de grup 4
kms x hora i 300 metres de desnivell x hora.) : 2 el temps més baix dels dos.
Aprox.
2a jornada.
Distància 29,83
kms
Desnivell positiu 1.776
metres
Desnivell negatiu 2.302
metres
Dificultat Molt
difícil (segons experiència en muntanya)
Temps total 9
hores i 40 minuts (7 hores caminant)
Descripció.
Dia 1.
Ens posem en marxa en direcció a La Sénia, població de la
comarca del Montsià a les Terres del
Ebre.
Des de Tortosa o Amposta arribem a la població de Santa
Bàrbara per seguir per la TP-3311 fins a La Sènia. Creuem La Sènia en direcció
al Parc Natural dels Ports per la CV-105 i ens porta fins el pantà d’Ulldecona,
on passat el pont girem per la pista forestal a la dreta durant 25 minuts amb
el cotxe fins arribar a l’Àrea de lleure de la Fou i deixem allí el vehicle.
fbt
Comencem la ruta per la pista en direcció Nord, marcada al
mapa amb groc i blanc com un PR, però no busqueu marques que no n’hi ha masses.
Si continuéssim per la pista arribaríem al inici d’un sender
que ens indica el pi gros i el faig pare, tenim la opció per no fer tanta pista
agafar el sender dels aviadors que surt a mà esquerra a 2,6 quilòmetres de
l’inici de la ruta.
Passem pel sender del pi gros, abans d’arribar a la font del
Retaule, ens desviem per veure el Pi Gros, el tenim per un sender a mà dreta i
uns 150 metres amunt. Tornem al sender i 1 quilòmetre passada la font el
majestuós Faig Pare el veiem a la dreta.
PI GROS
FAIG PARE
Continuem per la pista i el PR però el deixem per agafar una drecera per
pista que fa cap al mas de Pataques, on continuarem per pista fins tornar al PR
i el seguim fins el GR-7 que el tenim
direcció Nord. En comte que hi ha diferents bifurcacions al PR.
Al GR-7 l’agafem direcció Est, durant 2,5 quilòmetres on
deixa la pista i continua sender cap a Caro. (Hi trobem durant la pista la font
de la Llagosta, és un bon punt per agafar aigua)
COVA DEL VIDRE
MIRADOR DEL CIM DEL CARO
A pocs metres trobem senyalitzada la cova del Vidre, val molt
la pena inclús abans buscar la seva
història. Continuem pel GR passant els
barrancs de la zona fins arribar al coll de Pallers, (abans del coll de Pallers
hi ha una bifurcació, aneu amb comte, eu de girar a la esquerra, i és després
de un esglaó de 1 metre aprox.)on l’abandonem per fer el Cim del Caro, fet el
Cim ja baixem per sender fins al Refugi Caro UEC.
Dia 2
Sortim del Refugi Caro UEC en direcció al coll de Pallers,
passat el coll a uns 200 metres trobem una bifurcació on seguirem recte, cap al
sud-est. Avancem prop d’un quilòmetre i
tenim la Cova Ebre a l’esquerra per un sender, val la pena anar-hi, retornem al
sender que baixa direcció sud.
Arribem al coll dels Morralets i hem de seguir cap al
escarrissó de Borosa, tram on una escala feta de fusta a medida ens facilita
baixar per una pared vertical, aneu en comte.
Continuem baixant fins arribar al barranc de Lloret. El continuem fins arribar a una pista
principal on creuem una portalada on en diu que anem amb comte amb els bous.
Per la pista i sobre els 500 metres girem a l’esquerra i entrem per la valla
dels corrals dels bous, jo sempre passo
per la voreta de la valla, i no diuen mai res els animals. Passat els corrals
seguim pista fins la corba que tenim més
al sud del mapa, on comença un sender pel barranc de l’Assens en direcció al
castell de l’Airosa.
AL DETRÀS LA CANAL DE L’ASSENS I L’AIROSA
Aquesta canal és un pel complicada, es perd bastant el sender i hi
ha zones de grimpada.
Un cop a dalt ja baixem en direcció al Racó d’ en Marc, i a
la pista a la dreta fins l’Àrea de Lleure de la Vall.
Des de l’Àrea seguim
el sender marcat pel Parc Natural en direcció al Mas de Barró, per la
part esquerra aigües amunt del barranc de la Vall fins un encreuament i ens hem
de fixar bé que gira a l’esquerra en direcció a casetes Velles, està marcat amb
una xapa de la UEC. Seguim per aquest
sender en direcció sud-oest fins a una altra bifurcació, passada una canal un
pel delicada, que ens indica a la nostra esquerra la canal d’Enganyó. Una altra
canal, complicada, més senyalitzada que la de la Assens, però amb alguna
grimpada més exigent, parlem de grimpada i no d’escalada, però s’ha d’anar molt
amb comte.
CANAL D’ENGANYO
Passada la canal, en dirigim pel sender que puja, i dic puja
perquè no planeja gairebé res, a aquesta zona hi ha algun sender que marxa
planejant, deixeu-lo, heu de continuar en el que puja, està prou ben indicat
amb fites, s’han d’anar buscant. Per
aquesta zona passem pel costat de la Joca,
i més avant arribem a uns miradors de vertigen, fins arribar a les
vallcaneres Altes, on un camí ens porta cap al PR-C 82 direcció Sud.
A DALT DE LES VALLCANERES
El seguim durant una bona estona, 2 km aprox. fins una
bifurcació que està marcada pel Parc, heu de seguir per la dreta direcció oest fins trobar el barranc del Tabac
que segueix sense deixar-lo al final de la nostra travessa. A 200 metres a la
nostra dreta per la pista ja hi tenim el cotxe. Espero que us agradi tant com a
mi.
Avui dimarts, fa un dia espectacular, que no sembla que sigui hivern, solet boníssim i una mica de fresqueta, però poca. Vam quedar Jaume i Jo per grabar en gps la ruta que ens feia falta del Territori Panxampla (13 rutes circulars desde el refugi uec caro) la nº 12, a priori sobre els 30 kms de recorregut i uns 1400 de desnivell positiu, això és el que haviem calculat en principi.
Refugi UEC Caro
Fa un parell de mesos que no sé perquè m’està respectant molt el genoll esquerre, fa molt de temps que no em permitía caminar en regularitat, passava 1 mes bastant bé i de cop i volta, líquid al genoll i a no poder fer res. Això em comportava que la musculació no estés mai bé, pujant i baixant i es retroalimentava per a mal, clar… Ara sembla que hagi canviat, prenc una pastilleta cada cop que vol sortir el líquid i així puc fotre-li canya a la cameta… Després de la explicació de la meva salut, jijjiji, anem per faena…
GR-7 cap a Llinars.
Arranquem ara sí pel GR-7 direcció a Paüls, xino-xano, costa amunt caminant a ritme de Jaume, que em costa de seguir, i costa avall i planet anem trotant un poquet. Avui estreno sabates de trail i la veritat que en la amortiguació estic notant que el genoll no es queixa tant. Fem la primera pujada a Llinars i surten les primeres esbufades, vaya jabalí estic fet, però aguantant. Després de passar per la mola de Catí seguim cap al coll de carabasses…
Coll de Carabasses.
A la dreta baixariem cap al Toscà i agafem l’esquerra que ens portarà cap al refugi de Clotes, cedit al nostre clut UEC Tortosa #uectortosa per fer el manteniment i vigilància.
Refugi de Clotes.
Molt malament de part de la gent que van fer foc al carrer i deixant-ho d’aquesta manera, la setmana que ve tornarem a arreglar una mica la zona. A part també una bossa ben gran de brossa a dins al refugi, si es pot pujar la motxilla amb menjar i beure alhora de baixar ja no pesa tant, així que costa poc portar-ho cap a casa un altre cop, però bueno sempre hi ha gent per a tot.
Rases del Maraco.
Feia poc vent per tot arreu, però les rases són les rases… i feia bastant de vent i un fred de coquets, no sé d’on sortia però en feia molt. Arribant al Mas del Maraco ja hi trobem les vaques braves però nosaltres girem a l’esquerra iniciant el barranc del Carrer Ample. Ens trobem una de les moltes coves que s’amagava Panxampla.
Amagatall de Panxampla.
Una de les zones boniques del Port. ÉS un espectacle passar-hi, val molt la pena, i sí, com diu Rafel, val la pena fer-lo de pujada, així no et perds cap detall.
Carrer Ample.
Estem més d’una hora per arribar al final del barranc, roques, roquetes, còduls, de tot pel barranc, l’acabo ja en ganes, se’m fa una mica pesat tants saltets, jijijji i arribem a la Marbrera.
Marbrera.
Cinc minutets per pista i arribem a l’Àrea recreativa de la Franqueta, una zona molt bonica, per picnic, per inicial els estrets d’Arnes, o tirar amunt per la pista en direcció a Terranyes que és el que fem nosaltres.
La Franqueta.
Tenim 6 o 7 kms. de pista fins als dos arbres… Pi Ramut i el Pi Pimpoll.
Pi Pimpoll.Pi Ramut.
Estem a uns 900 metros de desnivell sobre el mar, i hem de arribar fins els 1300 de Terranyes. Emprenem sender amunt, en ganes, esforçant-mos a tope, portem prop de 25 kms de ruta. Jaume ni menja ni beu casi res, en canvi jo no paro, 2 bocadillets, 3 barretes de choco, fruita de Jaume, fruita seca de Jaume, pastilles de isostar de Jaume, casi li acabo tota la despensa, no puc parar de menjar i beure, el cos, meu demana…
Refugi Terranyes.
Després de veure un ramat de Cabra Hispànica, boniques com sempre, emprenem la baixada en direcció Casserres. Per tirar directe cap al Refugi és el millor camí i més curt. Passem per davant del Pi de Casserres.
Pi de Casserres.
Pujant metros i baixant-ne uns quants més passem per la cantera del Gall, sender cap a dreta, no, pos cap a l’esquerra, pos tampoc… al final el trobem, les cames meues ja no están per a massa distracció, però van aguantant. Desde dalt de la Mola de Catí emprenem baixada dureta cap a la font del Mascar, un clàssic de tota la vida per anar a refrescar-mos i un bon traguet d’aigua. Ara síiii, GR-7, 400 metros de pujada i ja estem al Refugi, deu ni do, ostres, sembla que sigui més llarg de lo habitual, i finalment al Refu, quina alegria, una abraçada ben forta al guapet de Jaume, i ara sí, ruta Territori Panxampla, ruta nº 12 finalitzada, enregistrada pel gps de Jaume 37 kms i 1.717 metros de desnivell positiu, en 7:17 hores. Content no, lo següent, i em duraria uns dies, jijiji… HTML personalitzat
Aquest bloc té contingut no vàlid o inesperat.ResolConverteix a HTML
Va ser un dilluns, un dilluns de festa per mi. Sabeu que treballo o faig vore que treballo a dalt als Ports, i quan ve el dia de festa no hi ha res que m’agrade més que pujar un altre cop als Ports. Suposo que a molts dels que podeu llegir este blog us passaría el mateix, i sí… m’encanta, estic enamorat dels meus fills, de Montse, de la meva familia i sobretot del nostre Port (Els Ports) i cada día més.Desde el refugi estem montant un producte de diverses rutes anomenades en conjunt “Territori Panxampla”, ens fan falta el track de tres de les 13 recomanades, totes en inici i final desde el Refugi Uec Caro. Avui anem a fer el track de la número 6, que puja pel coll del Vicari, passa per roca Comptadora, cova Ebre, portella de Caro, bassis de Caro i tornar cap al refugi. M’acompanya a la sortida els amics de València, Lluís i Patricia, una parella muntanyera 100%, una passada de bona gent, un plaer compartir senderes en ells… i lo meu amic Aldo que li estar agradant molt caminar i espero que ho segueixque fent molts anys.La primera foto la fem al forn de pega de la Pimpollada. Als Ports n’hi han uns quants de restaurats, et transporten al passat i de com es guanyaven la vida ja fa uns anys els habitants dels Ports. En uns quants minuts de baixada arribem als Bassis de Caro, en un raconet preciós.Emprenem la marxa els 4 en busca de la Roca Comptadora, lloc on el nostre iaio ens deia que passaven el ramat d’obelles per allí per poder comptar els caps de bestiar, quan passes per allí t’imagines la imatge… és un moment únic.Després de les fotos a la roca ens dirigim cap a cova Ebre, però ja fa una estona que veig que no tenim prou temps per acabar la ruta. Els kms eren els correctes però potser per les ganes de que vinguessin tant el Lluís com la Patricia els havia comentat que la ruta era de 4 horetes i poc a poc veia que en serien 6 o 7. Així que planejo un plan B, ja que ells i Aldo havien de estar pronte a casa.Al encreuament de Pallers-Fredes-cova Ebre-Roca Comptadora ens despedim,i després d’unes fortes abraçades ells s’enfilen cap a Pallers per anar cap al cotxe i jo continuo la marxa cap a cova Ebre. Tardo una mica en arribar-hi… i un cop allí em quedo maravillat de lo bonica i espectacar que és, tant la cova com tot el paissatge que es veu tant desde dins com de fora.Aquí em faig el bocadillet d’atún que portava la Patricia, menos mal, perquè la meva previsió havia segut curta i em quedaria sense menjar per poder acabar bé la ruta. Continuo per un sender que havia deixat abans de la cova i començo a tirar avall cap al barranc de cova Pintada… un sender nou per a mi, on veig que les marques i el sender no es veuen gens bé. Baixo uns quants metres i després de veure com anava la cosa, paro a menjar unes mandarines , trec el mapa, em poso a mirar per on havia de passar i la meva desició es pegar mitja volta i no arriscar.Eren les dos de la tarde i havia de crusar tots estos barrancs que es veuen més avall i passar cap a l’altra banda sense tenir ni sender segur, ni track, ni marques, i no anava preparat per a que se’m fes de nit per aquesta zona. Diuen que val més una retirada a temps que una batalla perduda. I ara que estic a casa veig que vaig pendre la desició correcta, hi ha temps i dies, la muntanya no es mou del lloc. La setmana que bé track de la ruta n 6 del Territori Panxampla estarà fet.