El passat mes d’Octubre vam iniciar les reformes de les habitacions del Refugi Caro UEC. Unes reformes que feien molta falta i que el proper dia 7 de desembre podrem començar a gaudir. #elsports
En esta foto al Refugi Caro Uec tenim com estan quedant dos de les 5 habitacions. Durant la covid les habitacions del Refugi Caro UEC s’utilitzen individualitzades cadascuna per un sol grup. Així que si tenim una reserva de 4 persones, estes 4 dormiran soles en una habitació, encara que l’habitació sigue per 8 o 10 pax.
Vam començar en les portes, del Refugi Caro UEC donant un canvi molt gran amb especialistes del club, el UEC Tortosa. (Jordi, Ian, Moisès, Gina)
La pintura i els panels del Refugi Caro UEC han anat donant forma al estil que Enric Alado ens havia recomanat.
El terra laminat del Refugi Caro UEC en tot el pis de les habitacions ha quedat molt bé, gràcies al Aleix.
Gràcies a Cantero també hem revestit les parets del refugi lliure del Refugi Caro UEC i properament l’interior també es quedarà arreglat per albergar a grups amb gossos. (un projecte per poder allotjar als gossets de la casa)
Primer en Vicente, també en Jordi, Moisès, Gina, Jordi, Ian i después en Aleix, Joel i Jesús hem contruït nosaltres mateix les estructures de les lliteres del Refugi Caro UEC, aon primer semblava una cosa bastant complicada però amb la experiència adquirida durant una setmana ja ens sortien com a xurros.
Per poder reservar, enviar whattsapp al 681011577. I moltíssimes gràcies a tots per la gran ajuda, sense tots ells no ho haguéssim pogut aconseguir.
Desde el refugi estem montant un producte de diverses rutes anomenades en conjunt “Territori Panxampla”, ens fan falta el track de tres de les 13 recomanades, totes en inici i final desde el Refugi Uec Caro. 
Avui anem a fer el track de la número 6, que puja pel coll del Vicari, passa per roca Comptadora, cova Ebre, portella de Caro, bassis de Caro i tornar cap al refugi. M’acompanya a la sortida els amics de València, Lluís i Patricia, una parella muntanyera 100%, una passada de bona gent, un plaer compartir senderes en ells… i lo meu amic Aldo que li estar agradant molt caminar i espero que ho segueixque fent molts anys.
La primera foto la fem al forn de pega de la Pimpollada. Als Ports n’hi han uns quants de restaurats, et transporten al passat i de com es guanyaven la vida ja fa uns anys els habitants dels Ports. En uns quants minuts de baixada arribem als Bassis de Caro, en un raconet preciós.
Emprenem la marxa els 4 en busca de la Roca Comptadora, lloc on el nostre iaio ens deia que passaven el ramat d’obelles per allí per poder comptar els caps de bestiar, quan passes per allí t’imagines la imatge… és un moment únic.
Després de les fotos a la roca ens dirigim cap a cova Ebre, però ja fa una estona que veig que no tenim prou temps per acabar la ruta. Els kms eren els correctes però potser per les ganes de que vinguessin tant el Lluís com la Patricia els havia comentat que la ruta era de 4 horetes i poc a poc veia que en serien 6 o 7. Així que planejo un plan B, ja que ells i Aldo havien de estar pronte a casa.
Al encreuament de Pallers-Fredes-cova Ebre-Roca Comptadora ens despedim,i després d’unes fortes abraçades ells s’enfilen cap a Pallers per anar cap al cotxe i jo continuo la marxa cap a cova Ebre. Tardo una mica en arribar-hi… i un cop allí em quedo maravillat de lo bonica i espectacar que és, tant la cova com tot el paissatge que es veu tant desde dins com de fora.
Aquí em faig el bocadillet d’atún que portava la Patricia, menos mal, perquè la meva previsió havia segut curta i em quedaria sense menjar per poder acabar bé la ruta. Continuo per un sender que havia deixat abans de la cova i començo a tirar avall cap al barranc de cova Pintada… un sender nou per a mi, on veig que les marques i el sender no es veuen gens bé. Baixo uns quants metres i després de veure com anava la cosa, paro a menjar unes mandarines , trec el mapa, em poso a mirar per on havia de passar i la meva desició es pegar mitja volta i no arriscar.
Eren les dos de la tarde i havia de crusar tots estos barrancs que es veuen més avall i passar cap a l’altra banda sense tenir ni sender segur, ni track, ni marques, i no anava preparat per a que se’m fes de nit per aquesta zona. Diuen que val més una retirada a temps que una batalla perduda. I ara que estic a casa veig que vaig pendre la desició correcta, hi ha temps i dies, la muntanya no es mou del lloc. La setmana que bé track de la ruta n 6 del Territori Panxampla estarà fet.