Refugi CARO (UEC) -La Barcina-Font de la Mallada dels Cinc Sentits-Refugi CARO (UEC)


Sortim del refugi de Mont Caro en busca del sender que puja fins la Mola del Boix, on trobem el sender que ve de la carretera que puja a Caro i va en direcció a la Barcina, el prenem per l’esquerra, en 15minuts arribem a la Barcina deixant a l’esquerra l’avenc del mateix nom, i el sender que porta fins el Pas de la Barcina i la baixada al Portell.

Des de la Barcina i direcció sud, baixem fins trobar el sender que ve de La Mola del Boix, està senyalitzat amb pintura roja, el prenem per l’esquerra i en 5 minuts ens porta a la font de La Mallada dels Cinc Sentits, hi ha un petit bassi amb una mica d’aigua però la font avui no raja, continuem pel sender en el mateix sentit que hem arribat, puja una mica però de seguida planeja, al punt on sobre la vista a la vall de l’Ebre i el mar, deixem el sender i baixem fort per la nostra dreta, no hi ha camí, però la baixada és neta, fins arribar a connectar amb el sender que puja de La Caramella, és un sender molt evident senyalitzat amb pintura roja, al punt de connexió amb aquest sender hi ha un antic forn de calç, bastant deteriorat però amb restes de calç. Continuem per la nostra dreta remuntant el sender fins arribar al Coll del Vicari, on ens trobem la carretera que puja a Caro, l’hem de creuar i de seguida trobem el sender que baixa cap a la carretera que puja de Roquetes, aquest sender és l’antic sender que pujava a Caro avanç de fer-se la carretera actual. En arribar a la carretera de Roquetes, l’hem de creuar i continuar per un camí on de seguida connectem amb el GR 171, el seguim per l’esquerra i als 100m aprox, el deixem quan fa un gir de 90º cap a l’esquerra i continuem recte, fa uns anys el GR continuava recte, nosaltres seguim recte per una pista entre unes casetes, quan la pista gira a la dreta 90º, seguim recte per un petit sender que ens porta a la carretera on recuperem el GR un altre cop, que no deixarem fins arribar al refugi, punt de sortida de l’excursió.

Tipus de vehicle: A peu
Dificultad tècnica: Mitjana
Època de l’any: Primavera o Estiu o Tardor
Temps aproximat de la ruta: 4h

REFUGI CARO (UEC) – MORELLA PER GR7

Ruta interessant de tres dies que ens porta pels paratges del Parc Natural dels Ports, Parc Natural de la Tinença de Benifassà i comarca de “Els Ports”, de Mont Caro fins a Morella

Ens disposem a la ruta gent de edats dels 13 anys fins als 60, cosa que ens permetrà al final de la ruta catalogar-la apta per a quasi totes les edats, això si, amb una mica d’experiència en caminades llargues

Sortim del refugi de Mont Caro (UEC) per fer la primera  nit a Fredes. El trajecte ens ofereix les espectaculars vistes del barranc d’Orió, amb la roca “El Gegant d’Orió”presidint el cap del barranc, cova del Vidre, barranc de la Vall amb l’espectacular “Castell de l’Airosa” i el paisatge més reposat de Casetes Velles amb les seves pastures i ramats equins. Diverses fonts ens han proporcionat l’aigua necessària

Circumstàncies han fet que l’hora de sortida fos al mig dia, cosa que ha provocat l’arribada a Fredes nocturna, si que hi havia lluna plena, però també boira, això ens ha enrederit l’hora d’arribada.

El segon dia de la ruta ha tingut un hora de sortida més raonable que l’anterior, el pas pel bonic poble del Boixar a l’hora i mitja de la sortida, ens ha permès avituallar-nos i proveir-nos d’aigua fins Vallibona.

Paisatge diferent, al del primer dia, amb pastures i carrasques. Els masos que anem trobant al llarg de la etapa ens indiquen amb el seu estat que la seva plena activitat no és gaire llunyana, Mas roig, Mas de Prades, Mas del Bordet en ple barranc de la Gatellera, Mas del Manet amb la seva sínia a la vora del barranc, i el Mas del Grao on el pastor Federico amb el seu gos, semblava esperar la nostra arribada.

Espectacular per als sentits es la davallada del Mas Grao fins al poble de Vallibona.

Tercer dia de la ruta que ens porta al nostre destí, Morella.

Ens acomiadem dels nostres hostalers, i emprenem la suau pujada de Vallibona fins al “Peiró trencat” a 1100m, d’on podem veure el nostre objectiu Morella.

El paisatge semblant al dia anterior amb la també presencia i més nombrosa de masos i aquets actius, amb pastures i ramats bovins i equins.

Anem baixant suau fins arribar al riu Bergantes, on el sender segueix fins trobar la carretera N- 232 que en 4km ens porta fins a Morella a 1075m d’alçada. L’arribada per un camí peatonal amb un fort desnivell i a ple sol ens farà recordar sempre el ”Portal de Sant Mateu”

Tipus de vehicle: A peu
Dificultad tècnica: Mitjana
Època de l’any: Primavera o Estiu o Tardor
Temps aproximat de la ruta: 3 dies

LA BARCINA I ELS MASOS

Emprenem el camí seguint el GR 171 que neix aquí al refugi en direcció a Alfara de Carles, als 10 min el deixem per enfilar la pujada que directament ens porta cap al massís del Roquer, on és troba el pic de La Barcina de 1.354m. temps de reposar energies i gaudir de l’espectacle que ens ofereix la vall de l’Ebre vista des de l’alçada.

Seguim el camí desfent uns metres el que hem fet, fins a trobar el sender que per la nostra dreta ens porta per tota la serra del Roquer amb unes senyals roges que ens conduiran fins al baixador per arribar al Portell.

Al punt on comença la forta baixada, si ens sobra temps, podem apropar-mos al single més oriental per veure les impossibles vistes de la vall de Farrubió, La Fortalesa, la Vall del Pastor, i la carretera d’accés al Port amb els cotxes de joguina.

Continuem baixant fort i arribem al pas obligat de la instal·lació que ens permet progressar costa avall. Punt aquest en que unes cordes ens ajuden a superar la grimpada. “Adrenalina!!”, es un pas no molt apte per als que pateixen vertigen, i divertit per als altres.

Seguim baixant fort per llocs quasi-verticals fins arribar al Portell, només creuar la carretera trobem la sendera que ens portarà fins al refugi, per on podrem veure vestigis d’antics masos o corrals, ben bé no sabem si una cosa o l’altra, però el segon que trobem encara conserva l’anoer i el cirerer signe d’activitat humana dels masos. Diuen que cada Mas tenia un anoer i un cirerer. Un pouet i una bassa per abeurar el bestiá que trobem a tocar de les runes, certifiquen que aquestes  corresponen a un Mas. Si seguim pel davant del que devia ser la seva porta d’accés veurem un petit barranc que ens porta fins a un salt de 20m d’aigua que desemboca al “Barranc del Racó del Salt del Ximenot”. (aclariment, nomé porta aigua amb pluges fortes).

Continuem la ruta i de seguida les terceres runes ens indiquen que ja som prop de la colònia on es troba el Refugi,  destí final de la ruta. Hi arribem seguint les senyals del GR 171 que tornem a connectar on hem iniciat l’excursió.

Tipus de vehicle: A peu
Dificultad tècnica: Mitjana
Època de l’any: Primavera o Estiu o Tardor
Temps aproximat de la ruta: 5h

REFUGI – COVA AVELLANES

Cova avellanes es troba a 5 km del refugi, anirem pel Plà d’Avària per la pista que porta al Regatxol, i tornarem per una sendera interior entre el camí del Pla i la pista de Fredes.

Pasant pels Bassis del Pla d’Avària, veurem un gran pou amb aigua als inicis del Barranc del Regatxol,, i 10 minuts més ja estarem a la font de cova Avellanes, Al costat de la font podrem veure una planta herbívora, naturalment espècie protegida.

Per tornar al refugi passarem per la Cova Avellanes que queda una mica en alt a la nostra dreta, ans d’arribar a la casa antiga forestal de Icona, actualment restaurada pel Parc Natural per a usos múltiples, un cop deixem els bassis, prenem una sender per la dreta que ens porta fins a l’estació del servei meteorològic de Catalunya.

Baixem pel costat de l’estació a un barranc on hi sol haver un petit toll, remuntant el barranc arribem a la zona de l’ermita del Mascà, des d’on refarem el camí fins arribar al refugi

Tipus de vehicle: A peu
Dificultad tècnica: Fàcil
Època de l’any: Tot l’any
Temps aproximat de la ruta: 3h