





El passat mes d’Octubre vam iniciar les reformes de les habitacions del Refugi Caro UEC. Unes reformes que feien molta falta i que el proper dia 7 de desembre podrem començar a gaudir. #elsports
En esta foto al Refugi Caro Uec tenim com estan quedant dos de les 5 habitacions. Durant la covid les habitacions del Refugi Caro UEC s’utilitzen individualitzades cadascuna per un sol grup. Així que si tenim una reserva de 4 persones, estes 4 dormiran soles en una habitació, encara que l’habitació sigue per 8 o 10 pax.
Vam començar en les portes, del Refugi Caro UEC donant un canvi molt gran amb especialistes del club, el UEC Tortosa. (Jordi, Ian, Moisès, Gina)
La pintura i els panels del Refugi Caro UEC han anat donant forma al estil que Enric Alado ens havia recomanat.
El terra laminat del Refugi Caro UEC en tot el pis de les habitacions ha quedat molt bé, gràcies al Aleix.
Gràcies a Cantero també hem revestit les parets del refugi lliure del Refugi Caro UEC i properament l’interior també es quedarà arreglat per albergar a grups amb gossos. (un projecte per poder allotjar als gossets de la casa)
Primer en Vicente, també en Jordi, Moisès, Gina, Jordi, Ian i después en Aleix, Joel i Jesús hem contruït nosaltres mateix les estructures de les lliteres del Refugi Caro UEC, aon primer semblava una cosa bastant complicada però amb la experiència adquirida durant una setmana ja ens sortien com a xurros.
Per poder reservar, enviar whattsapp al 681011577. I moltíssimes gràcies a tots per la gran ajuda, sense tots ells no ho haguéssim pogut aconseguir.
ÀREA DE LLEURE DE LA FOU –REFUGICAROUEC – ÀREA DE LLEURE DE LA FOU
Acabem l’any 2019 amb una circular molt bonica, espectacular, 2 canals de pujada prou complicades i unes vistes impressionants.
Es tracta d’una ruta de dos dies, fent nit al Refugi Caro UEC, sortint de l’Àrea de lleure de la Fou, passant per la part més oriental i al sud del Parc Natural dels Ports.
Els temps empleat en les dos jornades són els reals , i els vaig fer anant sol. Si la voleu seguir mireu bé el vostre ritme mitjà i dels vostres acompanyants. A la segona jornada a la pujada de les dos canals es pot complicar l’horari, encara que seguint el track suposo que us serà més fàcil que a mi. Hi han grimpades que si hi aneu amb gent que no està acostumada se us pot complicar bastant.
Les dades de les 2 jornades són les següents:
1a jornada.
Distància: 22,57 kms
Desnivell positiu 1.445 metres
Desnivell negatiu 919 metres
Dificultat moderada
Temps total 6 hores (5 h. caminant)
(Càlcul de 1 persona 5 kms x hora + 400 metres desnivell x hora. ):2 el temps més baix dels dos. Aprox.
(Càlcul de grup 4 kms x hora i 300 metres de desnivell x hora.) : 2 el temps més baix dels dos. Aprox.
2a jornada.
Distància 29,83 kms
Desnivell positiu 1.776 metres
Desnivell negatiu 2.302 metres
Dificultat Molt difícil (segons experiència en muntanya)
Temps total 9 hores i 40 minuts (7 hores caminant)
Descripció.
Dia 1.
Ens posem en marxa en direcció a La Sénia, població de la comarca del Montsià a les Terres del Ebre.
Des de Tortosa o Amposta arribem a la població de Santa Bàrbara per seguir per la TP-3311 fins a La Sènia. Creuem La Sènia en direcció al Parc Natural dels Ports per la CV-105 i ens porta fins el pantà d’Ulldecona, on passat el pont girem per la pista forestal a la dreta durant 25 minuts amb el cotxe fins arribar a l’Àrea de lleure de la Fou i deixem allí el vehicle.
Comencem la ruta per la pista en direcció Nord, marcada al mapa amb groc i blanc com un PR, però no busqueu marques que no n’hi ha masses.
Si continuéssim per la pista arribaríem al inici d’un sender que ens indica el pi gros i el faig pare, tenim la opció per no fer tanta pista agafar el sender dels aviadors que surt a mà esquerra a 2,6 quilòmetres de l’inici de la ruta.
Passem pel sender del pi gros, abans d’arribar a la font del Retaule, ens desviem per veure el Pi Gros, el tenim per un sender a mà dreta i uns 150 metres amunt. Tornem al sender i 1 quilòmetre passada la font el majestuós Faig Pare el veiem a la dreta.
Continuem per la pista i el PR però el deixem per agafar una drecera per pista que fa cap al mas de Pataques, on continuarem per pista fins tornar al PR i el seguim fins el GR-7 que el tenim direcció Nord. En comte que hi ha diferents bifurcacions al PR.
Al GR-7 l’agafem direcció Est, durant 2,5 quilòmetres on deixa la pista i continua sender cap a Caro. (Hi trobem durant la pista la font de la Llagosta, és un bon punt per agafar aigua)
A pocs metres trobem senyalitzada la cova del Vidre, val molt la pena inclús abans buscar la seva història. Continuem pel GR passant els barrancs de la zona fins arribar al coll de Pallers, (abans del coll de Pallers hi ha una bifurcació, aneu amb comte, eu de girar a la esquerra, i és després de un esglaó de 1 metre aprox.)on l’abandonem per fer el Cim del Caro, fet el Cim ja baixem per sender fins al Refugi Caro UEC.
Dia 2
Sortim del Refugi Caro UEC en direcció al coll de Pallers, passat el coll a uns 200 metres trobem una bifurcació on seguirem recte, cap al sud-est. Avancem prop d’un quilòmetre i tenim la Cova Ebre a l’esquerra per un sender, val la pena anar-hi, retornem al sender que baixa direcció sud.
Arribem al coll dels Morralets i hem de seguir cap al escarrissó de Borosa, tram on una escala feta de fusta a medida ens facilita baixar per una pared vertical, aneu en comte. Continuem baixant fins arribar al barranc de Lloret. El continuem fins arribar a una pista principal on creuem una portalada on en diu que anem amb comte amb els bous. Per la pista i sobre els 500 metres girem a l’esquerra i entrem per la valla dels corrals dels bous, jo sempre passo per la voreta de la valla, i no diuen mai res els animals. Passat els corrals seguim pista fins la corba que tenim més al sud del mapa, on comença un sender pel barranc de l’Assens en direcció al castell de l’Airosa.
Aquesta canal és un pel complicada, es perd bastant el sender i hi ha zones de grimpada.
Un cop a dalt ja baixem en direcció al Racó d’ en Marc, i a la pista a la dreta fins l’Àrea de Lleure de la Vall.
Des de l’Àrea seguim el sender marcat pel Parc Natural en direcció al Mas de Barró, per la part esquerra aigües amunt del barranc de la Vall fins un encreuament i ens hem de fixar bé que gira a l’esquerra en direcció a casetes Velles, està marcat amb una xapa de la UEC. Seguim per aquest sender en direcció sud-oest fins a una altra bifurcació, passada una canal un pel delicada, que ens indica a la nostra esquerra la canal d’Enganyó. Una altra canal, complicada, més senyalitzada que la de la Assens, però amb alguna grimpada més exigent, parlem de grimpada i no d’escalada, però s’ha d’anar molt amb comte.
Passada la canal, en dirigim pel sender que puja, i dic puja perquè no planeja gairebé res, a aquesta zona hi ha algun sender que marxa planejant, deixeu-lo, heu de continuar en el que puja, està prou ben indicat amb fites, s’han d’anar buscant. Per aquesta zona passem pel costat de la Joca, i més avant arribem a uns miradors de vertigen, fins arribar a les vallcaneres Altes, on un camí ens porta cap al PR-C 82 direcció Sud.
El seguim durant una bona estona, 2 km aprox. fins una bifurcació que està marcada pel Parc, heu de seguir per la dreta direcció oest fins trobar el barranc del Tabac que segueix sense deixar-lo al final de la nostra travessa. A 200 metres a la nostra dreta per la pista ja hi tenim el cotxe. Espero que us agradi tant com a mi.
Desde el Refugi Caro UEC us recomanem de venir a descobrir els raconets dels voltants del Refugi, mitjançant un circuit d’orientació. Des del Refugi us proporcionarem el MAPA on s’indiquen els punts que s’han de trobar, fiant-nos de la intuició de cadascun o també assessorats pels guardes del Refugi . De moment disposem de 16 punts en el quals tots tenen una història i són de una bellesa que ens fascina.
Tenim un CIRCUIT INFANTIL i un CIRCUIT PER CAMINADORS ADULTS.
Els tracks al Wikiloc els trobaràs més avall.
Podeu realitzar el circuit en un dia, o durant el fi de setmana.
Llocs on imaginar com podia de ser de dur els treballs…
Als Ports n’hi ha moltíssimes, i encara algún iaio ens recorda com fa 80 anys pasturaven els ramats de cabres i cultivaven les patates i ferratge.
Abans d’existir el refugi l’any 1956 durant l’estiu ja es feien campaments.
Els Ports és una zona repleta de coves i avencs, de profunditats i grandaria diferents, on la espeleologia ens deixa descobrir les seves entranyes.
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/mont-caro-territori-panxampla-circuit-infantil-35367215
Avui dimarts, fa un dia espectacular, que no sembla que sigui hivern, solet boníssim i una mica de fresqueta, però poca. Vam quedar Jaume i Jo per grabar en gps la ruta que ens feia falta del Territori Panxampla (13 rutes circulars desde el refugi uec caro) la nº 12, a priori sobre els 30 kms de recorregut i uns 1400 de desnivell positiu, això és el que haviem calculat en principi.
Fa un parell de mesos que no sé perquè m’està respectant molt el genoll esquerre, fa molt de temps que no em permitía caminar en regularitat, passava 1 mes bastant bé i de cop i volta, líquid al genoll i a no poder fer res. Això em comportava que la musculació no estés mai bé, pujant i baixant i es retroalimentava per a mal, clar… Ara sembla que hagi canviat, prenc una pastilleta cada cop que vol sortir el líquid i així puc fotre-li canya a la cameta… Després de la explicació de la meva salut, jijjiji, anem per faena…
Arranquem ara sí pel GR-7 direcció a Paüls, xino-xano, costa amunt caminant a ritme de Jaume, que em costa de seguir, i costa avall i planet anem trotant un poquet. Avui estreno sabates de trail i la veritat que en la amortiguació estic notant que el genoll no es queixa tant. Fem la primera pujada a Llinars i surten les primeres esbufades, vaya jabalí estic fet, però aguantant. Després de passar per la mola de Catí seguim cap al coll de carabasses…
A la dreta baixariem cap al Toscà i agafem l’esquerra que ens portarà cap al refugi de Clotes, cedit al nostre clut UEC Tortosa #uectortosa per fer el manteniment i vigilància.
Molt malament de part de la gent que van fer foc al carrer i deixant-ho d’aquesta manera, la setmana que ve tornarem a arreglar una mica la zona. A part també una bossa ben gran de brossa a dins al refugi, si es pot pujar la motxilla amb menjar i beure alhora de baixar ja no pesa tant, així que costa poc portar-ho cap a casa un altre cop, però bueno sempre hi ha gent per a tot.
Feia poc vent per tot arreu, però les rases són les rases… i feia bastant de vent i un fred de coquets, no sé d’on sortia però en feia molt. Arribant al Mas del Maraco ja hi trobem les vaques braves però nosaltres girem a l’esquerra iniciant el barranc del Carrer Ample. Ens trobem una de les moltes coves que s’amagava Panxampla.
Una de les zones boniques del Port. ÉS un espectacle passar-hi, val molt la pena, i sí, com diu Rafel, val la pena fer-lo de pujada, així no et perds cap detall.
Estem més d’una hora per arribar al final del barranc, roques, roquetes, còduls, de tot pel barranc, l’acabo ja en ganes, se’m fa una mica pesat tants saltets, jijijji i arribem a la Marbrera.
Cinc minutets per pista i arribem a l’Àrea recreativa de la Franqueta, una zona molt bonica, per picnic, per inicial els estrets d’Arnes, o tirar amunt per la pista en direcció a Terranyes que és el que fem nosaltres.
Tenim 6 o 7 kms. de pista fins als dos arbres… Pi Ramut i el Pi Pimpoll.
Estem a uns 900 metros de desnivell sobre el mar, i hem de arribar fins els 1300 de Terranyes. Emprenem sender amunt, en ganes, esforçant-mos a tope, portem prop de 25 kms de ruta. Jaume ni menja ni beu casi res, en canvi jo no paro, 2 bocadillets, 3 barretes de choco, fruita de Jaume, fruita seca de Jaume, pastilles de isostar de Jaume, casi li acabo tota la despensa, no puc parar de menjar i beure, el cos, meu demana…
Després de veure un ramat de Cabra Hispànica, boniques com sempre, emprenem la baixada en direcció Casserres. Per tirar directe cap al Refugi és el millor camí i més curt. Passem per davant del Pi de Casserres.
Pujant metros i baixant-ne uns quants més passem per la cantera del Gall, sender cap a dreta, no, pos cap a l’esquerra, pos tampoc… al final el trobem, les cames meues ja no están per a massa distracció, però van aguantant. Desde dalt de la Mola de Catí emprenem baixada dureta cap a la font del Mascar, un clàssic de tota la vida per anar a refrescar-mos i un bon traguet d’aigua. Ara síiii, GR-7, 400 metros de pujada i ja estem al Refugi, deu ni do, ostres, sembla que sigui més llarg de lo habitual, i finalment al Refu, quina alegria, una abraçada ben forta al guapet de Jaume, i ara sí, ruta Territori Panxampla, ruta nº 12 finalitzada, enregistrada pel gps de Jaume 37 kms i 1.717 metros de desnivell positiu, en 7:17 hores. Content no, lo següent, i em duraria uns dies, jijiji… HTML personalitzat
Aquest bloc té contingut no vàlid o inesperat.ResolConverteix a HTML
Powered by Wikiloc